Persones que integren les Meses Electorals - Elecciones 2023
Temes Preguntes freqüents
- Les Corts Valencianes
- Els electors o les electores
- El Cens Electoral
- L'Administració Electoral
- Representants de l'Administració
- L'Administració de Justícia
- Persones que integren les meses electorals
- Com puc votar?
- Vot per correu des d'Espanya
- Vot per correu altres modalitats
- Vot CERA
- Escrutini
- Presentació de les Candidatures
- Campanya electoral
- Enquestes electorals
- Despeses i subvencions electorals
Què és una Mesa electoral i com es compon?
La mesa electoral forma part de l'Administració electoral, juntament amb les juntes electorals i té la funció de presidir l'acte de votació, controlar el desenvolupament d'aquesta, així com recollir els vots el dia de les eleccions i realitzar el còmput d'aquests una vegada acabada la votació.
La mesa electoral està composta per una presidència i dues vocalies, cada una amb dos suplents (arts. 25.1. i 26.3 Llei orgànica del règim electoral general).
Com es trien les persones que integren la mesa electoral?
La formació de les meses correspon als ajuntaments, sota la supervisió de les Juntes de Zona.
Las persones que integren la mesa electoral es trien mitjançant el sorteig celebrat entre els dies 25é i 29é posteriors a la convocatòria. És a dir, com que la convocatòria és el 5 de març, el sorteig tindrà lloc entre els dies 30 de març i 3 d'abril, els dos inclusivament, als ajuntaments (art. 26.1 i 4 Llei orgànica del règim electoral general).
Qui pot integrar mesa electoral?
Poden ser integrants de la mesa electoral la totalitat de les persones incloses en la llista de persones electores de la mesa corresponent, que sàpien llegir i escriure i siguen menors de 70 anys, si bé a partir dels 65 anys en podran manifestar la renúncia en el termini de set dies. El president o la presidenta ha de tindre el títol de batxillerat o el de formació professional de segon grau, o subsidiàriament el de graduat escolar o equivalent (art. 26.2 Llei orgànica del règim electoral general).
Poden integrar la mesa electoral els candidats i les candidates?
No, no poden integrar la mesa electoral les persones que es presenten a les eleccions (art.27.1 Llei orgànica del règim electoral general).
Quan s'informa la persona interessada de la designació com a integrant de la mesa electoral?
La Junta Electoral de Zona ha de notificar a les persones interessades la seua designació en el termini de tres dies després del sorteig.
Juntament amb la notificació s'entregarà al/a la interessat/da un manual d'instruccions sobre les funcions de les persones que integren la Mesa electoral on es trobarà tota la informació relativa a les funcions que es deriven de la seua designació per a integrar una Mesa electoral. (art. 27.2 Llei orgànica del Règim Electoral General). Llija-ho detingudament, si pot ser, amb antelació suficient, i porte-ho amb vosté el dia de la votació.
(Veure manual membres de mesa)
Són obligatoris els càrrecs de president o presidenta i vocal d'una Mesa electoral?
Sí, són obligatoris. A més és un deure ciutadà col·laborar en el procés electoral en la mesura en què siga possible (art. 27.1 Llei orgànica del règim electoral general).
Quins impediments i excuses justifiquen no ser membre d'una Mesa electoral?
Veure INSTRUCCIÓ 6/2011, de 28 d'abril, de la Junta Electoral Central, d'interpretació de l'article 27.3 de la Llei orgànica del Règim Electoral General, sobre impediments i excuses justificades per als càrrecs de President i Vocal de les Meses Electorals, modificada per Instruccions de la Junta Electoral Central 2/2014, 3/2016 i 1/2018.
En el cas de no poder acceptar el càrrec s'ha d'al·legar, en el termini de set dies des de la notificació de la designació i davant de la Junta Electoral de Zona, la causa justificada i documentada que impedisca l'acceptació del càrrec.
En aquest mateix termini, les persones majors de 65 anys que hagueren sigut designades com a integrants de mesa podran renunciar al càrrec (arts. 26.2 i 27.3 Llei orgànica del règim electoral general).
La Junta Electoral de Zona resol sense ulterior recurs en el termini de cinc dies, i comunicar, si és el cas, la substitució produïda a la primera persona suplent (art. 27.3 Llei orgànica del règim electoral general).
S'ha de comunicar al més prompte possible a la Junta Electoral de Zona, almenys 72 hores abans de l'acte al qual hauria de concórrer, aportant les justificacions pertinents. Però si l'impediment sobrevé després d'aquest termini, l'avís a la Junta s'ha de fer de manera immediata i, en tot cas, abans de l'hora de constitució de la mesa electoral. En aquests casos, la Junta ha de comunicar la substitució a la corresponent suplent, si hi ha temps per a fer-ho, i nomenar-ne una altra, si calguera (art. 27.4 Llei orgànica del règim electoral general).
El president o la presidenta i vocals de les meses electorals, així com els respectius suplents que deixen de concórrer a exercir les seues funcions, les abandonen sense causa legítima o incomplisquen sense causa justificada les obligacions d'excusa o avís previ que els imposa la Llei orgànica del règim electoral general, incorreran en la pena de presó de 3 mesos a 1 any o multa de 6 a 24 mesos (art. 143 Llei orgànica del règim electoral general).
On voten les persones nomenades com a interventores?
Exercita el seu dret de vot en la mateixa Mesa on estiga acreditada, encara que no estiga inclosa en el Cens Electoral de la Mesa, sempre que figure en la circumscripció electoral corresponent a la Mesa en la qual vaja a exercir les seues funcions. En cas contrari, només podrà votar per correu (arts. 79 i 88.3 Llei orgànica del Règim Electoral General).
En el cas de concurrència de processos electorals el vot dels interventors haurà d'exercir-se en la Mesa davant la qual estiguen acreditats quan aquesta Mesa forme part de la circumscripció electoral en la qual li corresponga votar en tots els processos electorals convocats, devent en canvi fer-ho per correu en tots ells si en algun d'aquests processos no es dona aqueixa circumstància. (Acord JEC 5/2019, de 23/01/2019).
Què és un apoderat o apoderada?
És la persona que representa a cada candidatura en els actes i operacions electorals. Pot ser tot/a ciutadà/ana, major d'edat, que es trobe en ple ús dels seus drets civils i polítics.
L'apoderament es formalitza davant notari/a o davant el/la secretari/a de la Junta Electoral Provincial o de Zona, mitjançant l'expedició d'una credencial conforme al model oficialment establit.
Les credencials, juntament amb el Document Nacional d'Identitat, hauran de ser mostrats a les persones que integren les Meses electorals i altres autoritats competents.
Quines funcions exerceix l'apoderat o l'apoderada?
La seua condició d'apoderat/da li permet accedir lliurement als col·legis electorals per a examinar el desenvolupament de la votació i de l'escrutini en qualsevol Mesa, formular reclamacions i protestes, així com rebre les certificacions que preveu la Llei orgànica del Règim Electoral General, quan no hagen sigut expedides a un altre/a apoderat/da o interventor/a de la seua mateixa candidatura.
En el cas que no hi haja interventors/es de la seua candidatura poden exercir les seues funcions els/les apoderats/des de la mateixa candidatura en la Mesa electoral, podent intervindre amb veu però sense vot; en aquest cas, i des que prenguen possessió com a interventor/a davant la Mesa ja no podran exercir la funció d'apoderat/da.
Només poden exercir el seu dret a vot en la Mesa electoral on estiguen inscrits/es segons el Cens Electoral (arts. 77 i 79. 2 i 4 Llei orgànica del Règim Electoral General).
Una vegada finalitzada la votació d'aquests, aquestes persones han de signar les llistes enumerades de votants, al marge de tots els seus plecs i immediatament davall de l'últim nom escrit (art. 88.4 Llei orgànica del règim electoral general).