Preguntes freqüents - Elecciones 2023
Poden les autoritats i corporacions públiques formular consultes a les Juntes?
Sí, podran consultar, per escrit, directament a la Junta a la jurisdicció de la qual corresponga a l'àmbit de competència del consultant (art. 20, paràgraf tercer i quart Llei orgànica del règim electoral general).
Cada Junta resoldrà les consultes que se li plantegen?
Com a regla general, cada junta resoldrà la consulta que se li plantege, llevat que per la importància d'aquesta, segons el seu criteri o per estimar convenient que es resolga amb un criteri de caràcter general, decidisca elevar-la a la Junta Superior (art. 20, paràgraf quart Llei orgànica del règim electoral general).
Són definitius els acords que sobre les consultes realitzen les Juntes o es poden recórrer?
No. La Llei orgànica del règim electoral general estableix que sempre que no es preveja un altre procediment específic de revisió judicial, podran recórrer-se contra els acords que adopten les juntes provincials, de zona i la junta de cada una de les comunitats autònomes, davant de la junta de superior categoria. Aquesta ha de resoldre durant els períodes electorals en el termini de cinc dies i, fora d'aquests, en el de deu. Els dos terminis s'inicien des de la interposició del recurs (art. 21.1 Llei orgànica del règim electoral general).
La interposició tindrà lloc dins de les 24 hores següents a la notificació de l'acord i davant de la Junta que l'haguera dictat. Aquesta, amb el seu informe, ha de remetre l'expedient en el termini de 48 hores a la Junta que haja de resoldre, i no és possible presentar cap recurs administratiu o judicial contra la resolució d'aquesta última (art. 21.2 Llei orgànica del règim electoral general).
Qui són les persones representants de l'Administració?
Són les designades per l'Administració per a recaptar informació sobre els resultats de l'escrutini electoral en les eleccions a Les Corts. Estan autoritzades per a entrar en els locals de les seccions electorals encara que no formen part de les meses electorals ni participen en les seues deliberacions (art. 91.3 Llei orgànica del règim electoral general). S'acrediten mitjançant nomenament expedit a aquest efecte.
Com es produeix el nomenament de les persones representants de l'Administració?
La designació d'estos representants és consensuada entre les persones delegades i subdelegades del Govern i la Generalitat. Cada representant de l'Administració tindrà dret a rebre una còpia de l'acta d'escrutini exclusivament del seu propi procés electoral.
Quines són les funcions bàsiques de les persones representants de l'Administració?
Durant la jornada de votació duen a terme les funcions següents:
a) A les 8.00 hores, han de presentar-se en el col·legi electoral en el qual estiguen la mesa o meses per a les quals han sigut designades i acreditar-se davant del president o la presidenta de la mesa.
b) A les 9.00 hores, han de comunicar a l'Administració la correcta constitució de la mesa o meses que tenen assignades i, si és el cas, les possibles incidències que s'hi plantegen, així com les solucions adoptades.
c) A les 14.00 i a les 18.00 hores, han de comunicar a l'Administració el primer i segon avanç de participació, respectivament, sobre la mesa o meses que tenen assignades.
d) A les 19.30 hores, han de trobar-se en el col·legi electoral per a observar el procés d'escrutini, que es desenvoluparà una vegada finalitzada la votació a les 20.00 hores.
e) Un volta acabat l'escrutini, han de comunicar a l'Administració el nombre de persones electores, nombre de votants, nombre de vots en blanc, nombre de vots nuls i nombre de vots obtinguts per cada candidatura, en la mesa o meses que li han sigut assignades.
f) Una vegada completat el recompte de totes les eleccions, han d'acudir personalment a entregar les còpies de les actes de la mesa o meses electorals que els han sigut assignades.
Quines competències tenen en matèria electoral els Jutjats Contenciosos Administratius?
Als jutjats contenciosos administratius, els correspon conéixer les impugnacions contra els actes de les juntes electorals de zona i les formulades en matèria de proclamació de candidatures i candidats i candidates efectuada per qualsevol de les juntes electorals, en els termes previstos en la legislació electoral (art.1.3 c) i 8.5 Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa).
Les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia coneixeran els actes i les disposicions de les juntes electorals provincials i de les comunitats autònomes, així com els recursos contenciosos electorals contra els acords de les juntes electorals sobre la proclamació d'electes i elecció i proclamació de presidents i presidentes de corporacions locals, en els termes de la legislació electoral (art. 10.1 f, Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa i art. 74.1 f, Llei orgànica del poder judicial).
Quina competència té en matèria electoral la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem?
La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem coneixerà:
a) Els recursos que es deduïsquen en relació amb els actes i les disposicions de la Junta Electoral Central, així com els recursos contenciosos electorals que es deduïsquen contra els acords sobre proclamació d'electes en els termes previstos en la legislació electoral.
b) Els recursos deduïts contra actes de les juntes electorals adoptats en el procediment per a elecció de les persones que integren les sales de govern dels tribunals, en els termes de la Llei orgànica del poder judicial (art.12.3 Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa).
No, no cap la interposició de recurs d'apel·lació contra les Sentències dels jutjats contenciosos administratius (art. 81.1 b, Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa).
No, no és possible la interposició del recurs de cassació contra les sentències de les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia en matèria electoral (art. 86.2, Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa).
Pot interposar-se recurs de cassació per a la unificació de la doctrina en matèria electoral?
Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial, han suprimit de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa tant el recurs de cassació per a la unificació de doctrina com el recurs de cassació en interés de llei.
Respecte als recursos en matèria electoral Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, estableix únicament el recurs ordinari d'apel·lació (article 81.1 b), ja que s'exclou expressament del recurs de cassació (article 86. 2).
Es pot presentar un/a Jutge/ssa a les eleccions a Les Corts Valencianes?
El càrrec de jutge/ssa és incompatible amb qualsevol càrrec d'elecció popular o designació política de l'Estat, comunitats autònomes, províncies i la resta d'entitats locals i organismes que en depenen. No obstant això, en el cas que els/les magistrats/des, jutges/ses i fiscals, en actiu, desitgen presentar-se a les eleccions, podran fer-ho sol•licitant el pas a la situació administrativa que corresponga (art. 389.2n de la Llei Orgànica del Poder Judicial i l'art. 7.3 i 4 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General).
Què és una Mesa electoral i com es compon?
La mesa electoral forma part de l'Administració electoral, juntament amb les juntes electorals i té la funció de presidir l'acte de votació, controlar el desenvolupament d'aquesta, així com recollir els vots el dia de les eleccions i realitzar el còmput d'aquests una vegada acabada la votació.
La mesa electoral està composta per una presidència i dues vocalies, cada una amb dos suplents (arts. 25.1. i 26.3 Llei orgànica del règim electoral general).
Com es trien les persones que integren la mesa electoral?
La formació de les meses correspon als ajuntaments, sota la supervisió de les Juntes de Zona.
Las persones que integren la mesa electoral es trien mitjançant el sorteig celebrat entre els dies 25é i 29é posteriors a la convocatòria. És a dir, com que la convocatòria és el 5 de març, el sorteig tindrà lloc entre els dies 30 de març i 3 d'abril, els dos inclusivament, als ajuntaments (art. 26.1 i 4 Llei orgànica del règim electoral general).
Qui pot integrar mesa electoral?
Poden ser integrants de la mesa electoral la totalitat de les persones incloses en la llista de persones electores de la mesa corresponent, que sàpien llegir i escriure i siguen menors de 70 anys, si bé a partir dels 65 anys en podran manifestar la renúncia en el termini de set dies. El president o la presidenta ha de tindre el títol de batxillerat o el de formació professional de segon grau, o subsidiàriament el de graduat escolar o equivalent (art. 26.2 Llei orgànica del règim electoral general).
Poden integrar la mesa electoral els candidats i les candidates?
No, no poden integrar la mesa electoral les persones que es presenten a les eleccions (art.27.1 Llei orgànica del règim electoral general).
Quan s'informa la persona interessada de la designació com a integrant de la mesa electoral?
La Junta Electoral de Zona ha de notificar a les persones interessades la seua designació en el termini de tres dies després del sorteig.
Juntament amb la notificació s'entregarà al/a la interessat/da un manual d'instruccions sobre les funcions de les persones que integren la Mesa electoral on es trobarà tota la informació relativa a les funcions que es deriven de la seua designació per a integrar una Mesa electoral. (art. 27.2 Llei orgànica del Règim Electoral General). Llija-ho detingudament, si pot ser, amb antelació suficient, i porte-ho amb vosté el dia de la votació.
(Veure manual membres de mesa)
Són obligatoris els càrrecs de president o presidenta i vocal d'una Mesa electoral?
Sí, són obligatoris. A més és un deure ciutadà col·laborar en el procés electoral en la mesura en què siga possible (art. 27.1 Llei orgànica del règim electoral general).
Quins impediments i excuses justifiquen no ser membre d'una Mesa electoral?
Veure INSTRUCCIÓ 6/2011, de 28 d'abril, de la Junta Electoral Central, d'interpretació de l'article 27.3 de la Llei orgànica del Règim Electoral General, sobre impediments i excuses justificades per als càrrecs de President i Vocal de les Meses Electorals, modificada per Instruccions de la Junta Electoral Central 2/2014, 3/2016 i 1/2018.





